La influència, una altra vegada, de la naturalesa es fa present i es podria parlar d’un nou “renaixement” personal. Comença amb lla elementalitat d’un nen o un ésser primordial, però amb el domini del seu món creatiu i una reflexió cada vegada més profunda.

L’ésser humà, immers harmònicament en la natura, és el seu “tema”. Després segueixen les sèries (Geografies i Personatges Imaginaris) i les escultopintures que constitueixen l’Espai Totèmic on torna a un concepte més primordial i més serè i harmònic.

La visió de la globalitat còsmica ho va harmonitzant tot, malgrat les dificultats. L’obra – vida en sintonia amb els cicles naturals i els processos genètics.